Intento ser una mica feliç cada dia

Entrevista a la revista “3 Viles” del maresme, Febrer del 2018

“Intento ser una mica feliç cada dia”

Impulsor de l’estudi GerontoHappy a Llavaneres

____________________________________________________________

Jordi Vilajosana, Professor d’Economia a la Universitat Politècnica de Barcelona i d’EAE i emprenedor en el món de les residències geriàtriques amb Vibentia, en Jordi diu que no és una persona d’un únic projecte, queda palès.  Viatger empedreït, les seves investigacions i tallers de felicitat l’han fet voltar per països com Mèxic, Finlàndia o Londres, on explica els seus estudis i experiencia.  Un d’aquests projectes ens abraça a tots a LLavaneres.  En Jordi va arrencar el projecte Geronto Happy la passada tardor, amb l’objectiu de fer un diagnòstic sobre l’estat anímic dels més grans per tal de definir un pla de gestió local que afavoreixi el seu benestar emocional.  Que siguem feliços és una fita que no cal marcar-se, sinó que ens ha d’empènyer a mirar més a  dins nostre.

Què et va despertar aquest interès per investigar la felicitat?

Jo des que tinc 20 anys que dic que vull ser feliç.  Però un dia em vaig adonar que és una cosa que has de crear, no només voler.  Has de sortir de la teva zona de confort, canviar d’actitud.  És un procés de maduresa personal i no d’anys.  La felicita tés a dins teu.   En el meu cas, vaig fer un curs de terapia de respiració conscient.  I des que ho he posat en pràctica que em veig capaç de portar-ho  arreu, a la societat.

Com?

Amb projectes com el Geronto Happy.  A la universitat, on he creat un Observatori de la Felicitat.  O a les empreses.  L’any passat vaig presentar una proposta de gestió de residències geriàtriques al Congrés Mundial de la Felicitat, i aquest any, un altre sobre Lideratge i felicitat.  I quan acabem el projecte a Llavaneres també presentaré l’experiència.  Aquest octubre comencem un màster de Negocis i felicitat.  I com que m’agrada moure’m, conèixer i viatjar, seguirem investigant.  Pensa que en el moment que empreses com Google, Facebook o Mercadona apliquen estratègies per afavorir la felicitat dels treballadors és que passa alguna cosa.  La felicitat pot fer guanyar en rendiment.  És una qüestió d’equilibri.

Què hem d’equilibrar?

Els treballadors.  La societat.  Com?  No discriminant.  Et podria parlar de desigualtats de gènere, una lluita ara molt visible, però també de la gent gran.  Els tenim apartats i són un pilar fonamental per a nosaltres, són el nostre passat.

 La gent gran esta discriminada?

No se sent reconeguda.  Com puc aconseguir un poble feliç?  Equilibrant aquestes desigualtats.  I és el que estem estudiant.  Hi ha altres coses, eh?  Però aquest és un primer pas.  Estem treballant per generar un diagnòstic i, una vegada el tinguem, crearem una comissió amb les persones grans i l’Ajuntament per a fer propostes que siguin factibles per propiciar que aquest sentiment d’exclusió minvi.  Farem una carta de compromís,  no només pels polítics locals, sinó pel poble.  Tots hi tenim molt a veure.  Una abraçada de més de 10 segons, un bon dia mirant als ulls… de vegades la felicitat es troba en coses ben senzilles.

En l’àmbit personal funciona igual?

El com aconseguir la felicitat només el saps tu.  És evident que hi ha factors aliens a nosaltres que ens afecten.  Però fixa’t:   tenim els condicionants idonis a la nostra societat per a ser feliços,  ho tenim tot! I no ho som… o ho som menys que a altres llocs o no tenen ni la meitat que nosaltres.

A què es deu la nostra crisi de felicitat?

Jo crec que tenim massa expectatives.  A altres països són tribu, tenen una força interior diferent, altres aspiracions quantificables.  Nosaltres hem crescut marcant-nos una sèrie d’objectius materials per aconseguir la felicitat:  feina, cotxe, casa, fills,… quan ho tens tot, et preguntes:  Ets feliç?  No, perquè sempre vols més.  La felicitat és una altre cosa.  Jo m’he plantat amb 50 anys i he canviat el fet de treballar per diners per treballar per gaudir.  Per sort, la gent jove esta canviant.

En què?

Fixa’t en els sous mitjans d’avui dia o en l’encariment de l’habitatge… és més difícil emancipar-se.  Però en canvi als joves els importa més marcar-se objectius més simples:  estar amb els amics, viatjar, gaudir del dia a dia.  Hi ha més riqueza però és espiritual.

És una esperança

És un tema evolutiu, de supervivència.  Tots busquem plaer, però potser el podem buscar en un café, com el que ens estem prenent, si ens el prenem conscientment.  Quan descobreixes això, que et pot canviar els esquemes, ja ho tens.  Si canvia l’actitud, canvia la percepció de tot.

 Com la mantenim?

Gestionant-la.  La felicita tés un motor de canvi, és un procés constant, de cultivar, de sanar.  Has de viure el present, però l’has de viure plenament.  I això només ho pots aconseguir tu.

Elena Viu  Redactora “Tres Viles”. Febrer 2018

You May Also Like

Visit Us On FacebookVisit Us On TwitterVisit Us On InstagramVisit Us On Linkedin